Wifi Gratis
Veure el Vídeo
LA FAMÍLIA SUREDA

LA FAMÍLIA SUREDA

La família Sureda de Valldemossa va mantenir durant dècades relació amb artistes i escriptors de tot el món, els quals visitaren Mallorca i conegueren la Serra de Tramuntana gràcies a la seva hospitalitat i passió per l’art.

Tot començà amb el matrimoni format per Joan Sureda Bímet i Pilar Montaner Maturana. Joan Sureda, humanista aficionat a l’art i a la literatura, nascut a la Cartoixa de Valldemossa el 1872, políglota —parlava francès, anglès i alemany— era propietari del Palau del Rei Sanç.  A casa seva allotjà, en diferents ocasions, Miguel de Unamuno, Azorín, Eugeni d’Ors, Santiago Rusiñol, Rubén Darío, Joaquín Sorolla i el pintor nord-americà John Singer Sargent.

La seva dona, Pilar Montaner, filla de l’almirall Jaime Montaner, era pintora. Va estar un temps a Madrid, acopanyada pel pintor i amic de la família Antoni Gelabrt, on estudià pintura amb Sorolla. El punt àlgid de la seva carrera artísitca va ser l’exposició que realitzà a la Sala Parès de Barcelona el 1917 gràcies a la mediació del seu amic Santiago Rusiñol. El matrimoni Sureda-Montaner va tenir catorze fills —en sobrevisqueren onze—, alguns dels quals també arribaren a ser reconeguts escriptors i artistes: Jacob, poeta; Pazzis, dibuixant i escultora; i Pere, també pintor.

Alfons-Sureda-Josefina-Romero-Joaquim-Amat-i-Maria-Fern†ndez

Formant part del cercle dels Sureda trobam alguns dels escriptors i intel·lectuals més destacats de la Mallorca de la seva època: Joan Alcover, Gabriel Alomar —qui va escriure el text del programa de l’exposició barcelonina de Pilar Montaner—, Màrius Verdaguer —qui, en el seu magnífic llibre La ciutat esvaïda ens deixa una semblança de Joan Sureda Bímet—, els germans Villalonga, etc. En un article publicat l’any 2009, l’escriptor José Carlos Llop descriu la família Sureda com un cercle cosmopolita i la compara amb el grup de Bloomsbury, sobretot pel seu paper aglutinador d’artistes i escriptors.

El matrimoni Sureda situà Mallorca en el mapa cultural europeu a principis del segle XX. Els seus fills foren dignes continuadors d’aquesta tasca. Jacob Sureda, poeta ultraista, entaulà amistat amb Jorge Luis Borges durant l’estada de l’escriptor argentí a Mallorca, acompanyat per la seva mare i la seva germana Norah, el 1920 i 1921. Borges es relacionà tot d’una amb el cercle de Sureda i altres escriptors que es reunies al Cafè dels Artistes del Born. El 1921, Jacob Sureda i Borges firmaren, amb Fortunio Bonanova i Joan Alomar, un manifest en defensa de la poesia ultraista. Jacob, que morí de tuberculosi el 1935, als 34 anys, deixà només un llibre de poemes en castellà, El prestidigitador de los cinco sentidos. El seu darrer poema, publicat pel diari El Día, el 16 de juny de 1935, acaba amb uns versos terriblement bells i premonitoris:

“Me llena de horror de estar con vida. / Me cansa, me repele, me enloquece, / y busco inútilmente la salida. / No hay ninguna visión. Todo aparece / Duro, concreto, fuerte y perfilado”.

El seu germà Pere va viure fins el 1972, instal·lat des del 1937 en un molí de farina de Sa Cabaneta, que rehabilità com a residència i estudi. A més de pintor, fou molt conegut gràcies a les vinyetes de “En Calafat”, que es publicaren en el diari Baleares fins a la seva mort. Fou amic de l’escriptor alemany Albert Vigoleis Thelen, qui va viure a Mallorca durant els anys de la República, fins que va haver de fugir quan començà la guerra del 36. Vigoleis Thelen inclogué Pere Sureda com a personatge en la seva gran novel·la sobre Mallorca: L’illa del segon rostre.

Si hi ha una família que mereix ser reivindicada pel seu paper fonamental en la projecció de la cultura mallorquina a tot el món, aquesta és, sense cap dubte, la família Sureda de Valldemossa.