Wifi Gratis
Veure el Vídeo
GEORGE SAND

GEORGE SAND

George Sand, pseudònim d’Aurore Lucile Dupin, nasqué a París el 1804. El novembre de 1838 partí de viatge a Mallorca amb els seus fills i amb el músic Frédéric Chopin, a bord del vaixell El Mallorquín. Sens dubte, la parella més famosa de París de l’època. Primer, s’allotjaren a Son Vent (Establiments) i posteriorment a la Cartoixa de Valldemossa, fins el mes de febrer de 1839. El paisatge els meravellava i el fet de viure dins d’una immensa Cartoixa buida, amb un cementiri dels monjos cartoixans, excitava la seva fantasia romàntica.

jardicartoixa

“Tot quant puguin somniar el pintor o el poeta ho ha creat la naturalesa en aquest lloc” (George Sand).

La part negativa era el microclima fred i humit de Valldemossa, molt perjudicial per a la malaltia de Chopin. Aquesta dolència, la mentalitat retrògrada de la societat mallorquina, el fet que no anessin a l’església i que, sense estar casats, habitessin un lloc sagrat, les males llengües sobre si George Sand fumava cigarrets i duia pantalons… Tot plegat provocà que la població local els menyspreés.

Nadar_-_George_Sand_-_Google_Art_Project

Vivien aïllats i això estimulà la seva creativitat. Chopin acabà la sèrie dels 24 Preludis i la Balada núm. 2, compongué una masurca i una polonesa, i començà el tercer Scherzo. Ella, per la seva banda, tot i que havia de tenir cura d’ell, ocupar-se de les tasques domèstiques i educar els fills, treballa també intensament, sobretot en la novel·la Spiridion, en la qual el protagonista és un monjo. El 1841 publicà Un hivern a Mallorca, on descriu les seves impressions sobre el paisatge i el carácter dels habitants de Valldemossa.

“Mallorca és El Dorado de la pintura (…). És la verda Helvècia, sota el cel de Calàbria, amb la solemnitat i el silenci d’Orient” (George Sand).

habitaciogeorgesand

Estança de la cel·la número 2, on es conserva el manuscrit autògraf de George Sand, Un Hivern a Mallorca.

George Sand mantingué vincles amb demòcrates progressistes i celebrà el final de la monarquia francesa. Lluità pels drets de les dones i per les seves idees polítiques. Ningú no ens pot ajudar més a definir l’esperit del romanticisme, la generació literària i política francesa que, a partir de 1830, defineix els conceptes culturals encara presents avui dia. Morí el 1876 als 72 anys d’edat.