Wifi Gratis
Veure el Vídeo
La Cartoixa

La Cartoixa

L’any 1309, Jaume II, rei de Mallorca, manà construir el palau sobre un pujol, anomenat d’aquesta manera, es Pujol, el mateix lloc on, possiblement, el moro Muza, senyor de la vall, havia tingut la seva residència d’estiu. Més tard, l’any 1311, el palau fou ampliat pel seu fill, el rei Sanç I, qui, afligit per una malaltia respiratòria, passà llargues temporades a Valldemossa. Des de llavors, fou conegut com el Palau del Rei Sanç. El tercer i darrer habitant del palau fou el rei Jaume III, nebot i hereu del rei Sanç. Sota la seva directriu, el palau s’usava en temporada de caça i com a residència reial d’estiu. Després de la reincorporació del regne a la Corona d’Aragó el 1343, el palau quedà en desús per la lluyania de la cort.

palaureisanç

La història de la Cartoixa s’inicia quan Martí l’Humà, rei d’Aragó, protector dels cartoixans, orde fundada per Sant Bru, cedí, el 1399, el Palau del Rei Sanç a aquests monjos perquè es fundàs la cartoixa. La primera passa va ser adaptar el palau reial a convent; la presó es convertí en refectori; l’església ocupà la cuina del palau; la plaça d’armes es transformà en cementeri; entorn d’aquest s’hi edificà un claustre. Les obres de reforme es dugueren a terme entre els segles XVI-XVII, inclosa la construcció del claustre de Santa Maria, amb les seves cel·les, la sala capitular i de l’infern o habitacions destinades a les dones parentes dels frares.

Palau3-1024x683

Però la cartoixa primitiva creixia desordenadament i presentava un estat ruïnós. Això motiva que, en el segle XVIII, l’any 1701, es projecti una nova planta. Es copien els plànols de la cartoixa catalana de Montalegre. El nou projecte era ambiciós i s’aprova el 1718. La nova església era d’estil neoclàssic i es dissenyà dins un rectangle format per corredors laterals flanquejats per dos claustres. Després de diverses revisions, només en quedà construïda una petita part, l’església i deu cel·les edificades a la dreta del claustre anomenat de les Murteres.

corredorcartoixa

La desamortització del govern liberal, el 1821, posà en venda el monestir i el convent. La cartoixa es dividí en quaranta-set parts de les quals vint-i-set foren qualificades com a cases. Restablert el govern absolutista el 1823, es revoca l’ordre anterior i els béns de l’església tornen als seus propietaris.

corredorcartoixa

A la mort de Ferran VII, es reinicia el procés de desamortització. Una vegada expulsats els monjos el 1835 per la llei del ministre Mendizábal i efectuada la posterior subasta pública, el projecte s’extingeix i les obres queden sense acabar. Uns anys més tard, la Cartoixa passà a mans privades, exceptuant l’església, la sagristia, la farmàcia i la sala capitular, que passaren a ser propietat del bisbat. Neix, llavors, la Cartoixa residencial.

cartoixa

Anys després, amb l’arribada del turisme, el conjunt de la Cartoixa passa a ser un museu explotat per una societat civil de propietaris. Actualment, la Cartoixa està dividida en nou parts. La desamortització propicià que la cèlebre parella d’artistes romàntics Frédéric Chopin i Aurore Dupín (George Sand) visquessin en una de les seves cel·les durant un fred hivern valldemossí de 1838 a 1839. Així, ella ens deixa el seu llibre Un hivern a Mallorca i ell les composicions que encara ressonen als passadissos de la Cartoixa.

chopin

La plaça on es troba la Cartoixa té el seu origen en el segle XIV i va ser el pati d’armes del palau reial. Després, sota la directriu dels monjos cartoixans, va ser convertida en cementeri i en claustre. Posteriorment, després de l’expulsió dels monjos i l’expropiació del govern, els murs foren esbucats per convertir-la en una plaça pública. Al seu voltant, podem observar les edificcions que antigament servien de dependències dels monjos.

cartoixaplaça

A la plaça, trobareu dues taquilles on podreu adquirir les entrades. Una d’elles li donarà dret a visitar el conjunt del monestir: església, farmàcia, cel·la prioral, col·lecció Chopin i George Sand i el Museu Municipal, el qual comprèn tres seccions: paisatgisme de la serra de Tramuntana, Art Contemporani Internacional, i una sala dedicada a l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i una altra a la impremta Guasp, una de les impremtes més ben conservades i antigues d’Europa. La mateixa entrada permet la visita al Palau del Rei Sanç, la qual inclou un recital diari de peces del compositor polonès Frédéric Chopin.

farmacia

A l’altra taquilla, l’entrada expedida serveix per visitar la cel·la número 4, ocupada en el seu dia per la parella Chopin-Sand durant la seva estada a Valldemossa. Ambdues visites són recomanables, ja que el viatger curiós podrà gaudir d’un ineressant periple per la complexa intrahistòria de la Cartoixa.

cellachopingeorgesand

La visita a la Cartoixa acaba al Palau del rei Sanç, accedint a l’exterior per la plaça Rubén Darío. Aquí podem observar el que fou el jardí de plantes medicinals, avui convertit en pati enreixat, situat devora de l’antiga farmàcia dels cartoixans, farmàcia que també abastir les necessitats del poble. Girant a la dreta, passarem per davall un arc o antiga porta d’accés a la Cartoixa, lloc on s’ubicava la porteria que complia la funció de rebedor per al contacte amb el món exterior, a més, era el lloc on tenia lloc l’entrega d’almoines, medecines per a malalts i altres carències que pogués tenir la Cartoixa.

palau5

Ara ens desplaçarem al bell mirador anomenat Miranda dels Lledoners: un lloc preciós amb meravelloses vistes. A l’esquerra, podrem observar la parròquia de Sant Bartomeu i, a la dreta, l’anomenada Vinya dels Moscatells. En altre temps, s’accedia al palau pel camí original (avui en dia, entrada secundària al nucli municipal) on encara figura l’escut d’armes reial.

back

A un costat, s’aixeca des de 1555 la torre de defensa gòtica dels Hostes, essencial per a protegir la població de les incursions pirates.l’esmentada defensa fou costejada pel rei Felip II i edificda pel mestre d’obres Miquel Bibiloni. Posteriorment, es destinà per l’empresonament de Jovellanos. Devora la torre, una edificació baixa anomenada l’infern, on en altre temps s’ubicà la capella i les cambres de les dones familiars dels monjos, ja que elles tenien vedat l’accés al monestir.