Wifi Gratis
Veure el Vídeo
El Palau del Rei Sanç

El Palau del Rei Sanç

El Palau del rei Sanç es troba situat a la plaça de la Cartoixa, un dels llocs més bells que es poden imaginar i que té l’honor d’haver rebut la visita de reis, emperadors i presidents de tot el món.

palaureisanç

Davant de l’església parroquial de Santa Maria de Valldemossa, cap el nord-oest i al turonell del Pujol, el 1309, Jaume II va fer edificar aquest castell com a residència de caça. Dos anys després, el seu fill, el príncep hereu Sanç, amplià el palau i el dotà d’aigua corrent. Les obres de construcció i ampliació foren encarregades al mestre Guillem Cerdà, paleta i batle del poble. Els reis, admirats amb la nova residència, premiaren el mestre Cerdà i els ses descendents amb terres lliures d’impostos i delmes.

cartoixos

Jaume III també passà algunes temporades al castell. Això suposava el trasllat temporal de la cort a Valldemossa, malgrat que el nucli de població es va mantenir sempre més avall, al voltant de l’església parroquial de Sant Bartomeu. L’any 1399, el rei Martí d’Aragó cedí l’antic palau als cartoixans perquè hi fundessin el seu monestir a Mallorca, en un ambient de clausura. Els monjos transformaren la plaça d’armes en claustre i cementeri; cinc salons passaren a fer la funció de cel·les, la presó es convertí en refectori, el rebost en sagristia, la cuina en església i un magatzem annex en capitoli.

Palau3-1024x683

El claustre de Santa María s’edificà en els segles XVI i XVII, en els tombants est i oest s’obriren sis capelles per a les misses privades dels monjos, de les quals queda intacta la primera. Al sud hi havia nou cel·les i al nord la primitiva església gòtica, que desaparegué en el segle XIX. Avui és una sala de concerts. Les pintures són de R. Anckermann (1842-1907) i reprodueixen escenes de la història de Valldemossa. El 1717 s’inicià la gran ampliació de la Cartoixa, amb nous passadissos, noves cel·les i nova església, encara que aquestes antigues edificacions se seguiren usant.

R.-Anckermann

Gaspar Melchor de Jovellanos, ministre de justícia del rei Carles IV, fou desterrat per Godoy el 1801 a la Cartoixa de Valldemossa i habità aquesta cel·la de la planta de la torre dels Hostes, que fou construïda el 1555 per a defensar el poble dels atacs moros. Entre aquests murs de metre i mig d’ample, Jovellanos s’inspirà per escriure la Instrucción pública. Una Historia de la Cartuja de Valldemossa i un diari que reflecteix la seva estada aquí. Durant un any participà en la vida religiosa, en la decoració de la nova església, aconsellant fra Manuel Bayeu sobre els seus frescs i confeccionà amb el germà apotecari un tractat de botànica. Finalment, i arran de tantes atencions, fou traslladat al castell de Bellver.

gaspar_jovellanos

Amb la Desamortització de Mendizábal, el 1835, s‘inicià el procés de desamortització i definitiva exclaustració dels cartoixans, que es veien obligats a deixar el monestir, que passà a mans privades. Primerament, fou don Joan Sureda Bímet qui va escometre una gran reforma del palau mallorquí.  Com a gran amant de les arts i les lletres que era, aquesta va ser l’època en què aquesta primitiva Cartoixa acollí il·lustres hostes, els quals contribuïren a enriquir la seva història: Rubén Darío, Azorín, Unamuno, Santiago Rusiñol, Eugeni d’Ors són algunes de les personalitats que visitaren la Cartoixa.

Palau2-1024x683

Després d’aquest període i ja essent-ne propietari D. José Mª Bauzá de Mirabó i Maroto, viu la transformació que explica l’actual decoració, pròpia d’una casa senyorial de la noblesa mallorquina, avui oberta al públic.